Goigs a la Sacratíssima Verge Maria de Lledó 

 

Del póble de Castelló

sigau llum y auxiliadora

de l’amor nostre, Senyora

Mare de Déu de Lledó

 

Sou l’hort tancat ahon creixía

la flór del Déu humanat,

de la etèrna Caritat

sou la esposa, !oh Verge pía!

Vos sóla en la Concepció

sou del infern triunfadora

 

Sou clar estrél, llum y guía

que mòstra’l port a la nau;

sou l’arc-iris de la pau

¡oh Santa Verge María.

Sou la dorada mansió

en que Deu complagut mòra.

 

D’amor purissim la mél

en Vos trovem, dolça Mare:

sou l’escut qui nos ampare

y sou la porta del Cèl.

Sou de Deu la bendició,

sou del día etern l’aurora.

 

Del vóstre amor un cantar

es tota la nòstra história;

Castelló ha begut sa glòria

ací als peus del vostre altar.

Es la vòstra protecció

de sa grandeça penyora.

 

Vosta santa ma deté

de Deu la justa vengança,

vos sou la nòstra esperança 

 y el sol de la nostre fe.

Sou balsem y curació

del qui vostre auxili implora 

 

A la Plana benehix

vostra ma, y del vòstre amor

es un cantar cada flòr

qu’en esta terra florix

Sancera la creació

Vos diu açí triunfadora

 

Doneu vostre amor en signe

de salvació als vòstres fills,

tròve en Vos en los perills

tot home auxili benigne,

tròve oit tota oració

y conhort tot lo qui plora. 

 

Pera tota enfermetat

sigau vos la medicina,

o sanadora piscina

de la llepra del pecat.

Tròve en vos consolació

lo cor qui del Cèl s’anyora.

 

Protegiu los nòstres camps,

 beneiu la nòstra tèrra,

aparteu d’açi la guèrra,

la fam, la pèsta i los llamps.

Tot treball honrat i bó

trove en vos sa protectora.

 

En vos valor lo soldat tròbe

y lo qu’estudia ciencia,

tròbe el pòbre en Vos paciencia

y bega’l rich caritat.

Trobe’l sacerdot la unció

de nòstra fe defensora.

 

Beneiu nostra alegría,

consoleu nòstra tristor

y sempre del vostre amor

ompliunos Verge María.

Tingam vòstra protecció.

Ara y de la mort a l’hora 

Castelló, abril de 1916

                                                                                            Autor: Lluis Revest Corzo