LA APARICIÓ DE LA IMAGE DE LA VERGE DEL LLEDÓ

«¿Qué fas, Perot de Granyana;

que fas en eixe forat?

¿Per qué no seguix la rella

fent el solc escomenzat?

¿Qué es que no pots en la terra,

que tens la rella pará?»

Així li dia al bon Pere

son vehí Vaoro Mas...

«Res d'aixó; amic Vaoro

es que'm s'ha dormit la má

i estic castigant als bous

que me s'han agenollat.»

«¿Qué será? ¿qué podrá ser?

¿Per quin motiu s'han parat?»

Per fí miraren els dos

les potes dels animals

el solc trencat d'un rondó

i el misteri s'aclará.

Justet als peus de les besties

que pugnaben forcejant,

amanegué una gran llosa

que per forssa els aturá.

Els dos forman una penya

i provist d'un bon perpal

forcejant i fense espentols

la llosa fon arrancá.

¿Qué es lo que en el fons trobaren?

Cosa fon qu'els lluerná;

que de emoció, tremolosos,

porucs i casi plorant,

vexgueren la Image Santa

entre rels mig enrollá

als peus d'un arbre frondós,

que lledons fea abundants.

Estomordits, cavilosos,

sens saber per hon pegar

buscaren pronte al Retor

parlaren en l'escolá;

trapijaren tot lo poble

fins a descubrir lo cas...

El bon Retor, de prudencia,

i de lIums ben abundant

els esplicá aquell misteri;

els motius els esplicá

de trobar aquella image

 baix la llosa, en un forat.

«Els cristians, cuan la conquista

 dels sarrahins, malhaurats

amagaben les imagens

de sa devosió més gran:

i al llansarlos d'estos pobles

se anava a arribar el cas

de que el milacre ocurrira

de trobárselos ensams.»

Beneit, bon Pere, sigues,

que descubrires Ilaurant

l'image més milagrosa

de la nostra contorná.

Autor: FRANCÉS CANTÓ

Publicado en la revista Festividades de 1966

(transcripción literal)