LLEDO PAISATGE D’ESTIMA

 

1 - PLANURA DE BENVOLER

 

Ufana terra maragda,

on enlaira el poble son prec,

la Mare que a tots empara,

bres gloriós de benvoler,

la guarneix de benaurança,

en clara nit de sentiments.

Mare de Déu del Lledó

nacrada joia celestial

que amb bategar acollidor

bressoles plana dormida,

sota rosari de lluïssors,

reculls l’oració del dia.

Al teu esguard el preat poble,

flairós el camp, silents carrers,

el campanar de la Vila

somia ser gojós romer,

la font d’enmig de la plaça

alena el serè pas del temps.

Sospira la marjaleria,

la blanca Lluna en la mar veu

pregonera d’esperança

a la marina es fa vaixell,

per creuar la mar nostrada

fins el port del Grau mariner.

Lluïssor goig d’estelades

Mareta d’estima fidel,

la teua llum és bonança

que a la Plana s’atansa

on brolla la primavera

florida d’amor etern.

 

2 - FLOR DE MAIG

 

Entre les verdes fulles

del perfumat taronger

brollen llunetes belles

núvies d’altar fidel.

A l’ermita hortolana

Santa Verge sospira

per l’amor bressolada,

aromes de galania.

La nit gojosa dibuixa

un somrís d’intens argent,

lluminosa pregària

va de marina al Desert.

Mare de Déu del Lledó

celestial tapís esguardes,

als estels dels teus ulls

claredat d’estelades.

Flor de maig de la Plana

de la Vila, aimia,

la Lluna vol conrear-te

per ser far que t’il·lumina.

 

3 - JARDÍ DE DOLCESES

 

En passar la clara nit

s’obri a Lledó el silenci,

oracions del novell jorn

empelten al maig florit

llavor guarnida d’amor.

Flairosa jardinera

perfuma amb dolceses

paisatge de flor blanca

deslligant primaveres.

L’ocell que al brocal del pou

alça el vol a l’albada,

càntics plens de gaubança

trena dalt l’espadanya.

El vell que sota el Peiró

agraït prec mussita

deixa conreu de devoció

al menudet que el guia.

A l’ombra del lledoner

jove parella somriu,

mots d’estima sencers

són recer de futur niu.

La Verge bressolera

nodreix de llum la Plana

saciant cors amb l’estima

de sa dolça mirada,

consol del preuat desig

d’eternal benaurança.

 

4 - CAMÍ FLORIT

 

Als marges de l’hortolà Caminàs

renaixen jovençanes roselles,

aleteja campaneta pia

pètals cantors reblits d’alegria.

Maria, joliua flor del camí,

beneïda poncella on nia l’amor,

cant festívol del fidel pelegrí

pregoner gojós de ta serenor.

Papallona que pels cors revoles

per empeltar polida bellesa

enjoies les esquerpes dreceres

amb polsim d’esperança presa.

En la dolcesa de ta mirada

enciser deler de pau s’albira,

batecs de nívia tarongina

vessen primaveral sonatina.

Al llindar del camí, el llaurador,

atura el seu esforçat laborar,

en sentir celestial melodia:

alenar de rabassa maternal.

 

5 - AROMES DE CEL

 

En l’assolellada horta

sota el més llampant blau celest

Santa Verge Lledonera,

jardinera de dolceses,

ofrena amanyacs d’ànima

al cor que delera voler.

Tendra Salve rondallera

és trobada d’oració,

aroma de primavera

envolta temple gloriós,

cantor termolí d’aigua

llisca per les sèquies gojós.

Diminutes margarides,

roselles, lliris i rosers,

mosaic on es trena el color,

guarneixen petita imatge,

nacre que alena l’amor

de gentils Perots trobadors.

Al so d’una pregària

s’acosten combois d’estima

fent empelt de nova albada

en fidels cors que són arrels,

de la Plana assossegada

sublim tapís de tarongers.

Encontrades les mirades,

s’emmiralla cotó en pèl,

entre fills i Santa Mare

s’obrin clarianes de Cel,

límpids pètals de puresa

perfumen atàvics anhels.

 

6 - PAISATGE D’ESTIMA

 

Mare de Déu del Lledó

al clar horitzó dels teus ulls

plana ufana s’arrecera

paradís brollador de llum

de ta serena bellesa.

Verge d’estels aureolada

d’argentada imatgeria,

vesses dolç perfum d’albada

guarnint-lo de melodia.

Sacies amb caliu de glòries

les veus que enlairen voler,

sospirs dels romeus floreixen

de la Magdalena a Fadrell.

Al mirall de la teua joia

ferma claredat s’albira,

gentil Madona amorosa

desfaedora d’ombria.

Cants s’enlairen enramant-se,

Sobirana d’harmonia,

dels pelegrins que lloant-te

recullen sabor de vida.

Mare de Déu del Lledó

fragància de llepolia

mostra’ns els cercats camins

que ens acosten cada dia

a lloar-te amb alegria.

 

Autor: VICENT JAUME ALMELA I EIXAU

Publicado en el Boletín nº25 de 2012. Ganador del XXVII Certamen Literario Flor Natural Santa María del LLedó