MARE DE LA CREACIÓ
1 – Salutació
Mare de Déu del Lledó
Els jardins del cor sens vós
Perden l’aroma i color,
No tenen ocells que canten,
No tenen ni flors ni sol.
Verge i Mare del Lledó,
Consol de nostra aflicció,
Vas signar la nostra fe
Amb el símbol de la creu.
Déu del vostre cos va nàixer.
Vostre cos immaculat,
Brollador de la virtut,
És un prec al Creador
Per tota la humanitat.
Sou l’estel de més llum i benaurança,
Sirena de la mar,
Somni, cançó de gràcia i esperança,
Sou centre de l’Edén, flor de puresa
Advocadessa del cel.
Sou timó en la nau de l’altra vida,
Vos, en la dilecció del vostre anhel,
Vivint sempre d’amor, sense mentida
Sou la llum que, a la fi, a tots empara.
Sou fragància de rosa, sou consol,
Regina, Verga i Mare,
Roser que sempre en flor, des de l’aurora.
Prega per tots nosaltres.
Per això a Castelló
Sou la Mare ambaixadora.
Mare de Déu del Lledó!
2 – Naixement
Ferm model, obra de la Creació,
Ornament pur, de cos i d’esperit,
Com puríssima Eva fou formada
Per a servir d’altar al paradís.
L’aurora que ix per tota la mar
Portant el bon amor del mateix cel,
Guanyant sempre la lluita contra el mal.
Donzella i Mare de la Creació,
Brotó amb les arrels de l’altre món,
és Font que no te fi, és la més gran,
amb aigua per farcir de gom a gom.
Estel que neix a trens d’alba, el sol
Que supera la mort i dona amor.
És present i principi de la vida,
Formada per a ser divina Mare.
Origen de la Història és María,
Ella per naixement és llum i guía,
Amor ja engendrat en sa bondat,
Cançó amb cadencia d’alegria,
La fi de les tenebres, de la mort,
Perquè tenir a Ella és el dia,
Puix tot és claredat, vida i sort.
Per això és el prec de Castelló,
Perquè sou Vos la Verge Maria,
Patrona i Mare de Déu del Lledó!
3 – Inmaculada
En el cel, de llum colpida,
amb ulls de porpra encesa,
la Verge és llum de vida,
la Mare de cel i terra,
cel i terra en llavors,
van sembrant, així mateix,
el millor, estels i flors
per a que en Vos, terra i cel
tinguen major esplendor,
puix la que transporta el sol
no pot albirar la nit.
Sense màcula i pura,
com a Mare de Déu divina estel
a la terra baixada per amor,
joiell límpid del cel,
blanc i pur, que per sempre és nostra ajuda,
Vos, immaculat sol,
en plenitud de llum, foc i color,
triomf de l’enyor d’un paradís perdut
immaculat amor.
En el vostre amor albirem l’edén.
Sou Vos, la Mare de la Creació,
que per el nostre bé
no fou despatxada del paradís.
Joia i sol de l’Arca de l’Aliança,
ens treuràs la tristesa
ens duràs pau, amor i benaurança
i serà Castelló
un poble amb esperança
Mare de Déu del Lledó!
4 – Anunciació
L’Anunciació és temps
ambaixador de nova primavera,
és l’amor submis, dòcil i obedient,
és plenitud, principi d’una era,
la salvació del poble.
Ofrena del Senyor, és l’esperança.
La Verge és el consol,
semal de pau, amor i benaurança
que anuncia el principi de la vida.
Les paraules de l’àngel a la Verge,
la fi de la mentida,
son música d’eterna simfonia.
Ella és Font i servei del misteri,
en silenci i humilitat divina.
Resposta és d’amor,
la càrrega será dura i pesada,
la Filla de Sió,
modesta, obedient i delicada,
en el missatge de l’Anunciació.
Àngel baixant de la Glòria,
que deixant estel de llum,
revela a la historia
un altre món blau i pur.
Ella és la flor del sol,
la llum, l’estel i la mar,
i a més, més que tot això.
Mare de la Creació
Regina de Castelló.
Per això, fins a la mort,
us preguem Verge Maria
i tindràs a Castelló
als teus peus cada dia
Mare de Déu del Lledó!
5 – Dolorosa
En unes hores de tristesa i dol
el vostre nom vaig invocar.
Puix jo, així mateix, plore
molts i nombrosos desgrats.
Ja no encontraba consol,
trist i oblidat a Lledó vaig pregar,
a la Verge que era al peu de la creu,
i com un xiquet quan dorm
en el braó de sa mare,
estant en pau i tranquil,
vaig entendre el que necessitava
per a proseguir vivint,
Coneixent el sofriment,
ja trencat el seu cor, junt a la creu,
està la Dolorosa sens consol,
car, és etern el seu dol
és el més gran, el més greu,
la creu, és penyora de la historia,
Ella plora fins convertir-la en llum,
eixa llum que és símbol de la glòria.
Canà, sofrir i calvari
Ser Mare més envant de la memoria,
ser Mare de la fe i del rosari,
i ser Mare de l’amor,
sempre allunyant la creu, sempre, constant...
La Passió és bressol, de nova vida,
La llavor mor per a donar e fruit.
El patiment d’aquell divendres sant
és el cim del dolor i del sofrir,
i és la més negra sort.
Ella, sola, veient al fill morir,
ànima cruixida per tant de plor.
Ella obri el missatge,
ve, amb toto la sang,
a canviar el paisatge,
allunyant tot condol,
variant el seu dol per ànsia anhelada,
sent Verge de l’amor
sent Mare enamorada.
Per això amb fervor
us preguem Mare de Déu
i ací a Castelló
sempre tindrem l’amor teu
Mare de Déu del Lledó!
6 – Assumpció
Li donaven els bons diez
les flors, la mar i el vent
i els ocells també cantaven
i volaven, per veure-la.
S’aturaven prop dels rius
les esteles i les llums.
Un assossegat riu de la puresa
per la Mare de Déu baixa del cel,
conflent per complet en sa bellesa,
sens banyar d’impuritat ni el seu vel.
Àngels cantaven a ritme, suran
gojosos de glòria, els instruments
i l’arpa de la pluja
tremolava amb el vent.
El cos glorificat,
per Santa Voluntad, com bell sagrari
I Ella, per la gràcia que ha engendrat,
albira ser santuari,
encarnació d’inmortalitat,
perfecció, plenitud de l’Assumpció,
que fa, que Ella, al ser en el cel,
siga símbol, llum de la Creació.
Àngel serafí trasllada a Maria,
exaltant sa cançó.
Va duent a la Verge
Vers el infinit, més lluny que és el sòl,
fins a l’eterna via
per a ser flor del cel
i al abric del seu vel
canviar la mort en vida.
Mare de Déu del Lledó,
Mare nostra i de tots,
preguem a Vós cada dia
en el goig i en el dolor
i quan ens aplegue l’hora
sereu Vós, Verge Maria,
la que del camí a la vora
salvarà la nostra vida.
Puix ací, a Castelló,
preguem a Vos cada dia
Mare de Déu del Lledó!
7 – Eternitat
El temps sense pasar mai,
silenci de l’esperit,
evolució sens final
que no podem expressar.
Traspassarem riolers
dels actuals pensaments,
puix gaudirem tot seguit
d’altres mars veure la fi.
És infinit l’esperit,
i totora renovat,
és la vida sense forma,
és tota l’eternitat,
tot és nou, sempre canviant.
Passarán les variacions
dels infinits elements,
tindrem el jardí millor,
plantat pel Gran Jardiner,
tindrem la Gràcia Divina
per mà del Creador,
tindrem la Verge Maria,
com un record de Lledó,
com Regina de l’amor,
com somni de l’altra vida
car és la Verge Maria
Mare de la Creació...
8 - Sonet final
La Verge, és d’amor com rosa blanca,
fragància de l’etern que a tots empara,
la Font de l’esperança, aigua clara,
fidel i obedient, llum i ànima franca.
Oberta i repartida, és un sol,
principi, origen de nostra historia,
pregant per tots nosaltres en la glòria,
omplint-nos de benaurança i consol.
Ets la Mare de Déu, Verge i Regina,
preguem al teu amor que és nostra guía,
a tots ens acull l’abric del teu vel.
Els goigs, cants que entonem, plens d’harmonia,
la salve, que enlairem directa al cel,
pregàries son a Vos, verge Maria.
Autor: ANTONIO MONTOLIU ALBIOL
Publicado en el Boletín nº 27 de 2014. Ganador del XXIX Certamen literario Flor Natural Santa María del LLedó