TROBES A LA NOSTRA MARE,

LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ

 

Jo, trobador, del vostre rostre sant,

m’aclame a Vós, que sou la nostra Mare

i sense que la llum em desempare,

vos deixaré, per sempre, aquest nou cant.

És un capoll, que un pobre caminant

vos deixa als peus, en adalil penyora

que espellirà en rompre al punt l’aurora

i omplirà la vostra imatge pura

de la claror del dia nou que sura,

car jo de Vós, sóc trobador, Senyora.

 

TROBES

 

“Com un infant a la falda de sa Mare”

Salm 131: 2

 

Mare de Déu, Senyora i Sobirana,

alba creixent, regina i mare nostra,

de l’amor ver, Vós sou ben clara mostra

del que a Vós té Castelló de la Plana.

Sou l’amanir, amb la claror del dia

que al cel romp en despuntar la llum

que a cada jorn, com olorós perfum

ens du a Vós en santa lletania.

Espill de Déu raó de l’alegria

sou nostre empar, la nostra benaurança,

la nostra fe i la nostra lloança,

el nostre crit, la nostra companyia.

Vós reflectiu l’amor de Déu donat

gratuïtament a l’home bondadós

que per mitjà del vostre hort sempre clos

el Fill de Déu de Vós va ser ben nat.

Descans en Déu sou el bé més apreciat

no sou la llum, sinó el reflex que brilla

el diamant de la fidel pubilla

que entre els seus dits hui refulgeix destrat.

Vós sou l’encens, Vós sou manilla d’or,

que és sentiment, maragda d’assutzenes,

porteu d’amor les mans per sempre plenes,

car sou cresol, paraula i mocador.

Jo no sóc més que un simple trobador

que vol cantar a la seua Mareta

amb senzill vers d’una paraula dreta

per a mostrar, així el seu fervor.

Voler de fill que crema enmig del vent

amb veu d’infant que prega tremolós

al Pare Déu que per mitjà de Vós

m’escoltarà, per Vós, sempre silent.

Porteu als ulls l’esguard del pa calent

i entre les mans la fe de tot un poble

que vos segueix amb sentiment tan noble,

que sou l’alè de cada pensament,

de cada llum, de cada matinada,

quan els ocells alaben amb escreix

al Creador quan el nou dia creix

i la foscor vos resa il·luminada.

Vos trobaré amb l’ànima destrada

car sou l’encís de tot castellonenc

que als vostres peus es postra amorosenc

per venerar la flor més perfumada,

car escolteu de tots cada pregària

i la oferiu al nostre Pare Etern

que ens lliurarà a tots del trist infern

i ens mostrarà la senda necessària.

En el carrer Vós sou la lluminària

que al breu camí ens guia amb pietat

car sou l’amor, el rostre immaculat,

l’albor del mar, la nostra pau diària.

I en el camí mostreu l’evidència

car sou reflex del vostre Fill volgut

qui, a la Creu, en gest tan absolut

ens va donar sa vida amb vehemència.

Qui va a Vós, tot demanant clemència,

Vós l’escolteu, car sou Mare de tots

i Vós guieu al camí ple de clots

a tot aquell que prega amb innocència.

Hui de la mà ens porteu per camí rel

car el desig de nostra Lledonera

és acollir a tots baix la senyera

que és vostre mant d’estrelles dalt del cel.

Sou i sereu nostre millor estel

que al firmament hui brilla en la foscor.

Baix les arrels s’amaga hui el tresor

de Vós present amb sentiment fidel

només mostrat a persones humils.

Feu de Babel perenne Pentecosta,

del dubte greu, sigueu sempre resposta

i nostra fe, s’estenga entre els gentils.

Dama del be, adalil d’adalils,

perpetu prec matines a completes,

sou el nou joc, xiqueta entre xiquetes,

el bell perfum que emana entre els gesmils.

Hui vos mostreu donzella entre donzelles,

en la foscor, finestra sou, que s’obri,

ric aixovar, dins de l’armari sobri,

tot el sentit de les paraules belles.

Amb Vós espill la rosa entre roselles

enmig del prat, com arc de sant Martí

doncs sou la flor més bella del jardí

que oneja al vent d’un cel de meravelles.

Sou lliri i cant i ombra i contaralla,

l’amor present a la fulla i a l’arbre,

bust esculpit amb bessos, en el marbre,

el rostre etern, de la santa Troballa.

Sempre sereu la pau en la batalla,

fum de l’encens, el crit de nostra audàcia,

l’amor de Déu, sou la plena de gràcia

que enmig del món destrossa la muralla,

encén la llum de la paraula certa,

obri el pany de la porta tancada,

ensenya al món la casa il·luminada

i mostra a tots la vostra descoberta.

Entra el frescor per la finestra oberta

de bon matí quan romp el dia nou

i ja la nit plena d’estrelles clou

a un dia cert on Vós sou nostra alerta.

Car Vós resteu pendent dels vostres fills

no caiguen mai en brases dels malignes

perquè voleu que d’amor siguen dignes

i mai del mal i tots els seus perills.

En el jorn clar, quan creixen els clevills

dels alifacs que ens fan minvar la vida,

Vós sempre esteu, alerta i sense mida,

dels innocents i d’aquells més senzills.

Companya sou del nostre últim señal

quan partirem a la casa del Pare.

Allí estareu en el moment declare

davant de Déu al judici final.

Venen a Vós amb gest transcendental

de tots els llocs de tots els nostres pobles,

amb el seus balls cantant-vos noves cobles,

són les millors, de veu tradicional.

Plouen les flors, esclat de passió,

per Vós que sou de Castelló regina,

fervor que als ulls de tots hui s’endevina

en el carrer, fins a l’últim cantó.

Alceu l’esguard, els fills de Castelló

amunt els cors cap a la nostra Mare

que a cap de fill jamai el desempare

la Maedéu, la Verge del Lledó!

 

Autor: ALEJANDRO LLABATA LLEONART

Publicado en el Boletín nº30 de 2017. Ganador del XXXII Certamen literario Flor Natural Santa María del LLedó